Elisabeth Canals, la muller de Miquel Llopart, era filla d'en Joan Canals i de la seva dona Elisabeth, aquest matrimoni tenia tres filles de les quals Elisabeth era la mes gran, les altres es deien Yolanda i Catherina, i per tant l'Elisabeth per ser la més gran va ser anomenada pubilla pel seu pare Joan Canals al contraure matrimoni amb Miquel Lleopart l'any 1560.
El Mas Canals, abans Mas Cuts i ara Can Llopart, era la finca més important de Corbera, tant per la seva extensió, com per la seva situació a la Vall de Corbera amb terres molt productives.
El Mas Canals o Can Llopart està documentat a l'any 1325 als limits de Corbera i Castellví de Rosanes, limitant amb el Mas Ferrer Jené.
Tal com deiem la propietat de Can Llopart antigament es deia Mas Cuts i el seu propietari es deia Montserrat Cuts (home) fins que la seva neta Cándida es va casar l'any 1492 amb Fransis Canals, per tant al segle XIV i gran part del XV es deia Mas Cuts, Mas Canals durant gran part XVI, Can Llopart a partir de mitjans del XVI fins a l'actualitat.
Masia Can Llopart, any 2011.
A l'any 1573, Isabel de Corbera pretenia imposar una multa de 10 lliures a Joan Prats, propietari de Mas Prats -masia de dintre de la propietat actual de Can Llopart- per vendre 40 quarteres de cibada al moliner Jaume Tomás, per l'animal que movia el molí. Per aixó els jurats de Corbera Joan Tomas i Miquel Llopart varen interposar un pleit a Isabel de Corbera devant la Reial Audiencia del Principat. A les actuacions es llegeig que els jurats, entre ells Miquel de Llopart, de la Masia Canals, manifesten que "en tiempos pasados en la villa habia muchos que tenian un hostal y que cada uno vendia lo que podia, y que esto no determinaba nada en contrario y ahora la señora de Corbera tenia hostal propio y no dejaba que nadie pusiese otro, ni nadie podía vender pan,vino u otras cosas si no vende ella en su hostal".
El dia 27 de setembre de 1687, Mas Prats passa a ser propietat de Joan Llopart, pagès de Sant Vicenç dels Horts. El seguent document explica que els cònjugues Francesc Prats i Margarida Prats i Raventós, no poden pagar a Joan Llopart el cens de 140 lliures de propietat i de 7 lliures de pensió anual amb venciment cada 3 de novembre, que havia pactat el seu pare Francesc Prats a favor de Miquel Llopart, segons un document escrit pel rector d'Aigues Tosses de la Barcael dia 3/11/de 1675; i necessitant perenptòriament diners, venen a Joan Llopart el mas anomenat Can Mas Prats, avanç dit Mas Saurí i antigament d'en Sorret. El preu de la venda es de 727 lliures, i 3 sous i 4 diners mes la part laudemi que en Llopart hagué de pagar al senyor Mora fou de 50 lliures i 10 sous.
Ens estendrem una mica més en l'anàlisi d'aquest document ja que ens aporta noticies interessants de Corbera i de la vida d'aquella època.
En primer lloc hem de fer atenció en el fet que ens parla d'Antic Llopart, del seu fill Joan Llopart, i del fill d'aquest, un altre Joan Llopart que es qui compra a Francesc Prats el Mas Prats que abans era anomenat Mas Saurí i antigament d'En Sorret.
En segon lloc volem també transcriure els límits de la finca Mas Prats ja que dona importants noticies del terme de Corbera i d'altres personatges de l'epoca. Diu així:
"llinda dit Manso a Orient, part amb vinya del Rvd. senyor Francesc Maidmó, canonge de Barcelona, que fou den Joan Criach abans den Maidmó i abans den Parellada; i en part amb honors d'Antic Estaper, que fou de Joan Pau Palet i abans de Bernat Pascual. A mitg dia amb el Molí del Castell de Corbera i part amb honors del Manso Canals alias Cuch posseïtara per vos Joan Lleopart i que pertanyia al mas que ara vos venem. Al nord part amb el terme de Castellvell de Rosanes i part amb certa peça de terra per vos posseïda i que fou pertinência d'aquest mas que ara vos venem i amb aquella creu que allà és i que divideix el terme de dit lloc de Corbera amb el terme de Castellví de Rosanes."
És, doncs un bon document per a la història de Can Llopart i de la seva formació inicial de la finca i de la seva propietat, anotem també que ens parla de la vella creu de terme que servia per senyalar els limits de Corbera amb Castellví.
Notícies de Corbera en l'època de Josep Mora Solanell
Al 1711, Catalunya ja era sota domini de Felip V, el Borbó. D'aquesta època és un nou document que ens explica com havia de ser acabada l'Església de Corbera.
"Ajustats y congregats los Honorables Batlle y Jurats i Major part del concell de la universitat de Nostra Senyora de Corbera se ha tingut Concell en la casa acostumada de Santa Magdalena qui són: Joseph Planes, Batlle y Francesch Canals y Francesch Rovira jurats; Joan Llopart, Miquel Bayona, Francesc Coll, Francesc Roig de la Riera, Miquel Rigual, Joseph Armengol, Jaume Aregall y Panyella, Joseph Monmany, Manuel Amigó, Pau Canyelles, Bartomeu Sogas, de imposar-se un trentè en tot lo terme de Corbera sobre tots los fruits que se acostumen pagar delme. y dit trentè se continuarà fins sie acabada de fer la Iglésia o pagat los gastos de aquella."
Arxiu Parroquial de Corbera, B-T-10, Man. 1693-1749, 13-V-1711, fol.46.
Aquet tall de l'história de Corbera, es per documentar que els origens del cognom Llopart prové de la mateixa masia de Can Llopart abans anomenada Mas Canals i fins el 1492 Mas Cuts i que actual-ment tant a l'actual masia de Can Llopart com a la Urbanització de Can Llopart se li ha canviat la ultima lletra per una D. castellanitzant el nom. Tot aquest canvi de nom que inclús està als planells de la Generalitat de Catalunya i molts documents d'altres institucions com l'Ajuntament de Corbera de Llobregat; que sense cap tipus de documentació i sense el consentiment dels actuals propietaris de Can Llopart han fet en poc temps el que podria trigar segles a succeir , que Can Llopart acabi amb una D per comptes d'una T.
foto antiga del Castell de Corbera i la Vall
de corbera on es troba Can Llopart.
Un dels xiprers que hi han al costat de la Masia de Can Llopart i que estan catalogats.
El Mas Canals, abans Mas Cuts i ara Can Llopart, era la finca més important de Corbera, tant per la seva extensió, com per la seva situació a la Vall de Corbera amb terres molt productives.
El Mas Canals o Can Llopart està documentat a l'any 1325 als limits de Corbera i Castellví de Rosanes, limitant amb el Mas Ferrer Jené.
masia Can Prats, dins la finca Can Llopart.
A l'any 1573, Isabel de Corbera pretenia imposar una multa de 10 lliures a Joan Prats, propietari de Mas Prats -masia de dintre de la propietat actual de Can Llopart- per vendre 40 quarteres de cibada al moliner Jaume Tomás, per l'animal que movia el molí. Per aixó els jurats de Corbera Joan Tomas i Miquel Llopart varen interposar un pleit a Isabel de Corbera devant la Reial Audiencia del Principat. A les actuacions es llegeig que els jurats, entre ells Miquel de Llopart, de la Masia Canals, manifesten que "en tiempos pasados en la villa habia muchos que tenian un hostal y que cada uno vendia lo que podia, y que esto no determinaba nada en contrario y ahora la señora de Corbera tenia hostal propio y no dejaba que nadie pusiese otro, ni nadie podía vender pan,vino u otras cosas si no vende ella en su hostal".
El dia 27 de setembre de 1687, Mas Prats passa a ser propietat de Joan Llopart, pagès de Sant Vicenç dels Horts. El seguent document explica que els cònjugues Francesc Prats i Margarida Prats i Raventós, no poden pagar a Joan Llopart el cens de 140 lliures de propietat i de 7 lliures de pensió anual amb venciment cada 3 de novembre, que havia pactat el seu pare Francesc Prats a favor de Miquel Llopart, segons un document escrit pel rector d'Aigues Tosses de la Barcael dia 3/11/de 1675; i necessitant perenptòriament diners, venen a Joan Llopart el mas anomenat Can Mas Prats, avanç dit Mas Saurí i antigament d'en Sorret. El preu de la venda es de 727 lliures, i 3 sous i 4 diners mes la part laudemi que en Llopart hagué de pagar al senyor Mora fou de 50 lliures i 10 sous.
Ens estendrem una mica més en l'anàlisi d'aquest document ja que ens aporta noticies interessants de Corbera i de la vida d'aquella època.
En primer lloc hem de fer atenció en el fet que ens parla d'Antic Llopart, del seu fill Joan Llopart, i del fill d'aquest, un altre Joan Llopart que es qui compra a Francesc Prats el Mas Prats que abans era anomenat Mas Saurí i antigament d'En Sorret.
En segon lloc volem també transcriure els límits de la finca Mas Prats ja que dona importants noticies del terme de Corbera i d'altres personatges de l'epoca. Diu així:
"llinda dit Manso a Orient, part amb vinya del Rvd. senyor Francesc Maidmó, canonge de Barcelona, que fou den Joan Criach abans den Maidmó i abans den Parellada; i en part amb honors d'Antic Estaper, que fou de Joan Pau Palet i abans de Bernat Pascual. A mitg dia amb el Molí del Castell de Corbera i part amb honors del Manso Canals alias Cuch posseïtara per vos Joan Lleopart i que pertanyia al mas que ara vos venem. Al nord part amb el terme de Castellvell de Rosanes i part amb certa peça de terra per vos posseïda i que fou pertinência d'aquest mas que ara vos venem i amb aquella creu que allà és i que divideix el terme de dit lloc de Corbera amb el terme de Castellví de Rosanes."
És, doncs un bon document per a la història de Can Llopart i de la seva formació inicial de la finca i de la seva propietat, anotem també que ens parla de la vella creu de terme que servia per senyalar els limits de Corbera amb Castellví.
Notícies de Corbera en l'època de Josep Mora Solanell
Al 1711, Catalunya ja era sota domini de Felip V, el Borbó. D'aquesta època és un nou document que ens explica com havia de ser acabada l'Església de Corbera.
"Ajustats y congregats los Honorables Batlle y Jurats i Major part del concell de la universitat de Nostra Senyora de Corbera se ha tingut Concell en la casa acostumada de Santa Magdalena qui són: Joseph Planes, Batlle y Francesch Canals y Francesch Rovira jurats; Joan Llopart, Miquel Bayona, Francesc Coll, Francesc Roig de la Riera, Miquel Rigual, Joseph Armengol, Jaume Aregall y Panyella, Joseph Monmany, Manuel Amigó, Pau Canyelles, Bartomeu Sogas, de imposar-se un trentè en tot lo terme de Corbera sobre tots los fruits que se acostumen pagar delme. y dit trentè se continuarà fins sie acabada de fer la Iglésia o pagat los gastos de aquella."
Arxiu Parroquial de Corbera, B-T-10, Man. 1693-1749, 13-V-1711, fol.46.
Aquet tall de l'história de Corbera, es per documentar que els origens del cognom Llopart prové de la mateixa masia de Can Llopart abans anomenada Mas Canals i fins el 1492 Mas Cuts i que actual-ment tant a l'actual masia de Can Llopart com a la Urbanització de Can Llopart se li ha canviat la ultima lletra per una D. castellanitzant el nom. Tot aquest canvi de nom que inclús està als planells de la Generalitat de Catalunya i molts documents d'altres institucions com l'Ajuntament de Corbera de Llobregat; que sense cap tipus de documentació i sense el consentiment dels actuals propietaris de Can Llopart han fet en poc temps el que podria trigar segles a succeir , que Can Llopart acabi amb una D per comptes d'una T.
de corbera on es troba Can Llopart.
Antic forn que pot ser molt antic i que resta per datar.
Informació extreta del llibre Can Romagosa de Begues de Vicente Medina.
